1 de octubre en natura llibres (alins)

https://mailchi.mp/0dfbf474b849/trobadesnl-una-altra-fi-del-mn-s-possible-xerrada-i-recital-potic-amb-jorge-riechmann?e=[UNIQID]

#TrobadesNL
Una altra fi del món és possible 
Convivències en un planeta simbiòtic
Xerrada i recital poètic amb Jorge Riechmann

Dissabte 1 d’octubre a les 19:00h

«Ben cert és que el gran miracle és la natura mateixa,
però l’home encara és massa nin per adonar-se’n.»

JOAN MARAGALL (1860-1911)
L’homo sàpiens és una espècie parasitària, però això ha de canviar. En cas contrari, tenim els dies comptats. Tanmateix, lluny d’un discurs apocalíptic, el que farem dissabte 1 d’octubre és conèixer propostes positives, en una xerrada i recital amb el poeta, filòsof i activista ecosocial Jorge Riechmann.

Segons l’Hipòtesi Gaia —concebuda pel químic britànic James Lovelock als anys 1970 i desenvolupada més tard per la biòloga nord-americana Lynn Margulis— tots els elements vius i no vius del planeta interaccionen entre ells per a preservar un hàbitat apropiat a la seva existència.

Es donen multitud d’associacions simbiòtiques a la natura. Microorganismes que viuen en aliança estreta amb protoctistes, fongs, animals i plantes. Microbis que intervenen en nombrosos processos geològics, havent jugat inclús un paper en la formació dels continents. Va ser gràcies a la seva col·laboració amb els fongs com les plantes van sortir de l’aigua fa cinc-cents milions d’anys. Sabem de relacions cooperatives entre formigues i acàcies. Milions d’espècies de fongs i bacteris intercanvien aliment entre el sòl i les arrels dels arbres, formant una xarxa a través de la qual els vegetals sans sostenen i aporten nutrients als individus malalts… Així doncs, què predomina a la Natura, la llei del més fort… o la cooperació?

Ho analitzarem amb Jorge Riechmann i els últims dos llibres que acaba de publicar: Simbioética. Homo sapiens en el entramado de la vida i el poemari En el fondo del valle ha muerto Jorge Riechmann, fent una simbiosi entre ciència, filosofia, ecoactivisme i poesia.

Hacemos
como que no pasa
nada, y lo que está pasando
es la demolición
del mundo.
I sí, ja sabem que no podem salvar el món, però sí està a les nostres mans celebrar-lo.
Per apuntar-se a la trobada, enviar un correu electrònic a
naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710
JORGE RIECHMANN (1962) viu en un poble a les muntanyes de Madrid, Cercedilla, on escriu assajos i poesia. Ensenya ètica i filosofia política a la Universitat Autònoma de Madrid i des dels anys vuitanta dedica un esforç considerable a tractar de comprendre les diferents dimensions de la crisi ecològico-social. Dirigeix la col·lecció Clásicos de Pensamiento Crítico de l’editorial Catarata i co-dirigeix dos títols de postgrau en Humanitats ecològiques. Ha signat desenes d’assajos sobre qüestions d’ecologia política i pensament ecològic, entre els més recents:  Autoconstrucción (Catarata, 2015), ¿Derrotó el smartphone al movimiento ecologista? (Catarata, 2016), Ética extramuros (eds. UAM, 2016), ¿Vivir como buenos huérfanos? (Catarata, 2017), En defensa de los animales (Catarata, Madrid 2017), Ecosocialismo descalzo (Icaria, 2018), Otro fin del mundo es posible (MRA eds., 2019), Informe para la Subcomisión de Cuaternario (Árdora, 2021), El socialismo solo puede llegar en bicicleta (Catarata, 2022) o Simbioética (Plaza y Valdés, 2022). Z (Huerga & Fierro), W (Gato Encerrado) i En el fondo del valle ha muerto Jorge Riechmann (Baile del Sol) són els seus darrers poemaris. Blog: www.tratarde.org Twitter: @JorgeRiechmann