sobre complejidad, energía y “colapsar mejor”: un debate importante (por no decir trascendental)

Eduardo García Sevilla: “Menos puede ser más (complejidad)”, en el blog The Oil Crash, 29 de septiembre de 2017; http://crashoil.blogspot.com.es/2017/09/menos-puede-ser-mas-complejidad.html

Carlos de Castro, “Estamos en el Titanic, no en el Endurance”, 6 de octubre; https://crashoil.blogspot.com.es/2017/10/estamos-en-el-titanic-no-en-el-endurance.html

Luis González Reyes: “Complejidad y energía”, 8 de octubre; https://crashoil.blogspot.com.es/2017/10/complejidad-y-energia.html

Eduardo García Sevilla: “Decrecimiento y complejidad: elementos para un posible consenso”, 25 de octubre; https://crashoil.blogspot.com.es/2017/10/decrecimiento-y-complejidad-elementos.html

Carlos de Castro y Luis González Reyes: “Debate sobre complejidad: réplica final”, 6 de noviembre; https://crashoil.blogspot.com.es/2017/11/debate-sobre-complejidad-replica-final.html

——————————————–

Y a modo de coda: Jordi Navarro i Salvador Lladó: “L’ecologisme i l’esquerra, a la cruïlla”, Directa, 6 de noviembre de 2017; https://directa.cat/actualitat/lecologisme-lesquerra-cruilla

———————————————–

Dos fragmentos -que proceden de esos textos anteriores- sobre la difícil cuestión “cómo comunicar el colapso” (si es que pensamos que el hundimiento del Titanic es ya inevitable):

“Ara mateix l’ecologisme es troba fragmentat i dividit en múltiples estratègies i sectors. A grans trets hi ha dos blocs, un bloc que ha apostat pel possibilisme i s’ha integrat en fundacions, partits polítics, empreses i entitats. L’objectiu d’aquest bloc és intentar influir des del discurs ecologista en aquells àmbits on es prenen decisions; també comparteix el discurs de la fe en la tecnologia i s’afegeix a les demandes de més eficiència energètica. Conceptes en si mateix erronis, ni la tecnologia ni l’eficiència serviran mai per produir el mateix nivell d’energia amb renovables del que ara disposem amb combustibles fòssils. L’altre bloc ecologista defuig la integració en el sistema i prefereix denunciar sense embuts que l’actual sistema és inviable i que els límits del planeta són indefugibles; aquest bloc té un discurs catastrofista i de vegades voreja el sectarisme. Des del nostre parer, cap de les dues estratègies és adequada. La integració al sistema s’ha mostrat del tot improductiva i el temps corre sense que es vegin solucions. D’altra banda l’opció més coherent no aconsegueix sumar suports i és del tot incapaç de contribuir a crear un relat de centralitat que assumeixi el decreixement. Probablement l’estil comunicatiu de l’ecologisme més coherent no és el més adequat. Difondre pessimisme, catastrofisme i anunciar la fi del món per demà passat, no genera adhesió ni entusiasme. Hi ha una necessitat imperiosa de relacionar el Decreixement amb polítiques concretes i la possibilitat d’alliberar-nos d’una vegada per totes de les cadenes del consum, creant societats més austeres però molt més felices…” (Jordi Navarro i Salvador Lladó, “L’ecologisme i l’esquerra, a la cruïlla”)

“…se buscan soluciones optimistas, esperanzadoras, alegres, ricas humanamente, pero que por el contrario, también pueden bloquear: es el peligro de la complacencia: ya nos salvarán las renovables o la permacultura, yo mientras a lo mío. Es el efecto Podemos tras el 15M, el “sí se puede” cuando “no se podía”, el bloqueo desesperanzador tras la falsa promesa y su fracaso. Tan peligroso es un bloqueo como el otro, tan inservible es uno como el otro cuando te vas aproximando al hundimiento. (…) Bajo la hipótesis de que el Titanic ya se está hundiendo, las estrategias del “sí se puede” no solo son inútiles, sino que nos hacen perder tiempo tratando de poner a reflote el Titanic o la de transformarlo en otro barco (¿aún más complejo?). Las de anunciar la cruda realidad creo en cambio que serán más útiles con el tiempo y al igual de inútiles para gente que quiere seguir bailando pase lo que pase.” (Carlos de Castro, “Estamos en el Titanic, no en el Endurance”).